Abstract
<jats:p>Aquesta obra analitza el paper dels òrgans consultius de les comunitats autònomes en el procediment d’elaboració de les lleis i aborda una qüestió central del dret públic contemporani: fins a quin punt aquests organismes desenvolupen una autèntica funció de control o exerceixen, principalment, una tasca d’assessorament jurídic. A partir d’un estudi sistemàtic dels diferents consells consultius autonòmics, el treball examina la seva composició, les seves competències i la seva intervenció en l’elaboració de lleis, decrets legislatius i decrets llei, posant de manifest la seva contribució a la qualitat normativa i a la garantia de la conformitat de les disposicions amb la Constitució i els respectius estatuts d’autonomia. L’obra dedica una atenció especial a l’evolució del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya i al debat sobre el caràcter vinculant dels seus dictàmens. A partir de l’anàlisi de la doctrina i de la jurisprudència constitucional, l’autor conclou que aquests òrgans exerceixen, amb caràcter general, una funció eminentment consultiva, ja que els seus dictàmens orienten la presa de decisions sense poder imposar-les. Només de manera excepcional poden assumir una veritable funció de control, com va succeir durant el breu període en què els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries van tenir caràcter vinculant, possibilitat posteriorment anul·lada pel Tribunal Constitucional. El resultat és una obra rigorosa que ofereix una visió completa del paper dels òrgans consultius en el sistema institucional autonòmic.</jats:p>