Abstract
<jats:p>L’obra analitza el dret a l’habitatge des de la perspectiva del dret de la competència, examinant l’impacte que les polítiques de regulació del mercat del lloguer poden tenir sobre el funcionament del mercat i sobre l’accés efectiu a l’habitatge. Partint de la configuració constitucional del dret a l’habitatge com a principi rector de la política social i econòmica, l’autor estudia els fonaments jurídics que justifiquen la intervenció dels poders públics davant la crisi d’accés a l’habitatge, així com els límits que aquesta intervenció ha de respectar d’acord amb els principis de necessitat, proporcionalitat, eficàcia i mínima distorsió de la competència. L’estudi examina críticament les mesures de contenció de rendes adoptades a Catalunya i a l’Estat, valorant-ne els efectes jurídics i econòmics a la llum de l’experiència comparada, de la doctrina i de la jurisprudència constitucional. Alhora, planteja alternatives orientades a incrementar l’oferta d’habitatge mitjançant l’ampliació del parc públic, la promoció d’habitatge protegit, incentius fiscals, una major seguretat jurídica i la col·laboració publicoprivada. El resultat és una obra rigorosa i actual que ofereix una reflexió sòlida sobre l’equilibri entre la protecció del dret a l’habitatge i el correcte funcionament dels mercats en un context de creixent tensió residencial.</jats:p>